sábado, 8 de marzo de 2014

Jardí vora el mar - 4

La Rosamaria i en Francesc passen els estius a la seva casa d'estiueig juntament amb els seus amics, l'Eulàlia i en Sebastià. Aquest últim intentarà cortejar a la Miranda, la cambrera de la casa.
La Rosamaria es queda embarassada, però perd el fill. Més tard un senyor amb molts diner que es diu Bellom, compra el terreny del costat i edifica una torre on també passarà els estius amb la família Bohigues. Un dia els pares de l'Eugeni (un antic xicot i veí de la Rosamaria) decideixen anar amb el seu fill perqué des de fa temps no saben res de la Rosamaria ni del seu fill, però al final no fan cap cosa i se'n van sense dir res.
Finalment, la filla del senyor Bellom, que es diu Maribel, s'instal·la a la casa d'estiueig i es casa amb l'Eugeni. Però l'Eugeni mor ofegat a la platja.
El llibre acaba quan la Rosamaria, a causa de la mort de l'Eugeni, cau en una depressió molt forta que la obliga a vendre la casa de l'estiueig perque li recorda massa a ell. Per últim el Bellom i la Miranda es cassen.

Jardí vora el mar - 2

2. Fes un mapa de personatges amb fletxes que els relacionin i a sobre cada fletxa la relació que hi tenen.



Jardí vora el mar - 1

1. Fes una guia de personatges tot dient el nom i les característiques del personatge: físiques, caracterials, coductuals, morals, socials, simbóliques, funció en la novel.la, etc

Jardiner: És el narrador i explica la historia i els personatges. És una persona molt senzilla, sociable i sincera, En definitiva, una bona persona fàcil d'estimar. Li agrada que les persones no li ocultin les coses i siguin igual de sinceres com ell, sense complicar-se a l'hora d'explicar les coses. Es una persona que sap escoltar molt bé als altres i no se'n refia dels rumors, de seguida pot saber quan la gent diu coses que no son del tot certes. També es una persona molt solitària, dedica la seva vida al jardí i a les plantes perquè es la seva passió.

Cecília: Va ser la dona del jardiner que va morir massa jove. Van estar molt enamorats malgrat la diferencia d'edat ja que ella en tenia 16 anys. Tenia el cabell ros i molt llarg i uns ulls petits de color verd. Era una persona senzilla igual que el jardiner.

Rosamaría: és la dona del Francesc i l'amor platònic de l'Eugeni. És la senyoreta de la casa. Quasi al principi del llibre es queda embarassada, però per el fill. Es una persona susceptible perquè hi ha coses que li afecten molt a nivell sentimental. Podem dir que es una persona feble emocionalment.

Francesc:  És el marit de la Rosamaria i, per tant. el senyoret de la casa. Es una persona una nerviosa, fins i tot pot arribar al punt d'agafar un atac de ràbia ja que te molt geni. Es podria dir que encara que tingui aquest mal geni, es una bona persona que estima molt a la seva dona i qui cuida la seva relació d'amistat amb el jardiner.

Feliu Roca: És el pintor, es dedica fonamentalment a pintar el mar encara que sol variar de temàtica segons el dia. Encara que li agradi pintar, deixa el seu talent enrrere perquè s'ha adonat de que l'Eulàlia l'ha superat encara de no tenir tanta experiència com ell.

Eulàlia: És la dona del Sebastià encara que no tinguessin una relació plenament amorosa. També és amiga de la família Bohigues. L'hi agrada pintar amb l'estil abstracte que és el contrari al que practica en Feliu que queda eclipsat per ella. Es converteix en una bona pintora, i arriba a tenir tant èxit que aquest li porta fins als Estats Units.

Sebastià: És un senyor de 35 anys casat amb l'Eulàlia. És un dels amics de la família Bohigues que passa els estius a la casa d'estiueig. Es un home inquiet, emprenedor i també molt viatjador. Durant un dels seus viatges mor. Físicament és ros amb els ulls lleument grisos i prim amb fortes arrugues a la cara.

Bellom: És un senyor d'edat mitjana que es va fer ric a Argentina i a Cuba es va cassar amb la Zolia que va morir durant el part del seu fill. És el veí de la casa d'estiueig de la família Bohigues. Gràcies als diners que té, compra els terrenys del costat de la casa i es construeix una torre per passar allà els estius. És una persona xerraire i molt bona. És la típica persona que pensa que els diners poden aconseguir casi totes les coses. Al final es casa amb la Miranda.

Eugeni: Es va casar amb la Maribel, però sempre ha estat enamorat de la Rosamaria perquè de petits eren veïns a més d'haver mantingut una relació anys enrere. Va fer-se amic del jardiner quan es va instal·lar a casa d'en Bellom. És una persona molt simpàtica i molt oberta. Físicament una una mica corbat, alt, prim i de cames llargues. Al final del llibre mor ofegat a la platja provocant un trauma a la Rosamaria.

Miranda: És brasilera i de pell moreneta que de vegades troba a faltar el seu país. Treballa com a cambrera de la casa. És jove i no te vergonya ja que es deixa cortejar pel Sebastià, però finalment es casa amb el senyor Bellom.

Maribel: És la dona de l'Eugeni i filla del senyor Bellom. En casar-se es trasllada a viure a la casa d'estiueig del seu pare amb el seu marit.

viernes, 22 de noviembre de 2013

A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia

En aquest sonet, Bartomeu descriu a una dama exuberant de bellesa, la descriu posant més èmfasis en els cabells negres tan envejats per les rosses.
Aquest poema segueix les mateixes pautes que el tan conegut sonet de Vicent Garcia: a una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.
Vicent Garcia va dedicar el seu poema al seu bon amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llavors podem dir que aquest poema es una mostra d'agraïment de Bartomeu cap al Rector De Vallfogona.

Oració per quan les donzelles tenen mal de cap

Aquesta poesia està molt influenciada per la poesia popular.
El poema tracta sobre les donzelles amb mal de cap, però, si analitzem més el poema, ens adonarem compte de que no parla exactament de que les donzelles tinguin mal de cap, si no de que les donzelles tenen mal de cap perquè estan enamorades.
En el poema mostra a una dona religiosa que te mal de cap perquè està enamorada i prega a la Verge Maria per a que li tregui aquest "mal de cap".

Éluard

En aquest poema representa de manera metafòrica a la poesia pura relacionant-la amb una rosa.
El poema expressa que està buscant de crear una poesia pura i bella. Que sigui agradable "al rei", que metafòricament vol dir al lector.
Ens fa entendre que la poesia d'aquell moment era artificial, i ell vol treure els artificis i fer-la pura.
Ens presenta a la poesia pura com alguna cosa tímida, que li costa sortir en aquesta societat.
Per últim diu que la poesia pura està reprimida i que no gosa perquè tothom prefereix l'artificial.

jueves, 21 de noviembre de 2013

A Amàlia Tineo

Aquest poema dedicat a Amàlia Tineo, Bartomeu vol expressar d'una manera molt metafòricament que s'ha allunyat de la inspiració.
Ell relaciona la inspiració amb el mar, en el poema parla del mar i les seves ones que ara ja no troba.
Expressa que s'ha perdut es unes planúries que han oblidat el crit i la dansa de les onades del mar, de la inspiració.