A Amàlia Tineo

Aquest poema dedicat a Amàlia Tineo, Bartomeu vol expressar d'una manera molt metafòricament que s'ha allunyat de la inspiració.
Ell relaciona la inspiració amb el mar, en el poema parla del mar i les seves ones que ara ja no troba.
Expressa que s'ha perdut es unes planúries que han oblidat el crit i la dansa de les onades del mar, de la inspiració.