A una dama que es pentinava darrera una reixa en temps de Vicenç Garcia

En aquest sonet, Bartomeu descriu a una dama exuberant de bellesa, la descriu posant més èmfasis en els cabells negres tan envejats per les rosses.
Aquest poema segueix les mateixes pautes que el tan conegut sonet de Vicent Garcia: a una hermosa dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil.
Vicent Garcia va dedicar el seu poema al seu bon amic Bartomeu Rosselló-Pòrcel, llavors podem dir que aquest poema es una mostra d'agraïment de Bartomeu cap al Rector De Vallfogona.

Oració per quan les donzelles tenen mal de cap

Aquesta poesia està molt influenciada per la poesia popular.
El poema tracta sobre les donzelles amb mal de cap, però, si analitzem més el poema, ens adonarem compte de que no parla exactament de que les donzelles tinguin mal de cap, si no de que les donzelles tenen mal de cap perquè estan enamorades.
En el poema mostra a una dona religiosa que te mal de cap perquè està enamorada i prega a la Verge Maria per a que li tregui aquest "mal de cap".

Éluard

En aquest poema representa de manera metafòrica a la poesia pura relacionant-la amb una rosa.
El poema expressa que està buscant de crear una poesia pura i bella. Que sigui agradable "al rei", que metafòricament vol dir al lector.
Ens fa entendre que la poesia d'aquell moment era artificial, i ell vol treure els artificis i fer-la pura.
Ens presenta a la poesia pura com alguna cosa tímida, que li costa sortir en aquesta societat.
Per últim diu que la poesia pura està reprimida i que no gosa perquè tothom prefereix l'artificial.

A Amàlia Tineo

Aquest poema dedicat a Amàlia Tineo, Bartomeu vol expressar d'una manera molt metafòricament que s'ha allunyat de la inspiració.
Ell relaciona la inspiració amb el mar, en el poema parla del mar i les seves ones que ara ja no troba.
Expressa que s'ha perdut es unes planúries que han oblidat el crit i la dansa de les onades del mar, de la inspiració.

Medallons

Aquest sonet el qual no està inclòs a cap llibre expressa una admiració per la cultura.
El poema comença posant-nos en situació: un cavaller en una habitació a últimes hores de la tarda, ja casi a la nit, i amb pergamins al seu voltant.
A partir de la segona estrofa diu que aquest cavaller, que en realitat es un historiador, a trobat el document que tot historiador voldria tenir a les seves mans.
En les dues últimes estrofes l'historiador, ja apunt de fer-se de nit, pensa en la millor i la més pomposa dedicatòria a l'altura d'aquell valuós i tant apreciat document.

Pluja Brodada

En aquest poema es descriu la pluja molt minuciosament.
En el primer paràgraf ens indica que comença a ploure amb unes gotes primes, fines.
El poema continua dient que la pluja es despòtica perquè pararà de ploure quan ella mateixa vulgui.
Primer començà a ploure amb força, però que ara ja cau tranquil·lament, que es corba en l'aire perquè ja no té força.
El poema acaba dient que la pluja té moltes maneres de caure, ella decideix com fer-ho.

Sonet

En aquest sonet, l'autor explica com ell, posant-se en la pell d'una abella, pica a una jove.
En el primer paràgraf no diu qui es, només que entra de nit suaument per la finestra.
En la segona estrofa ja presenta a la noia que dorm plàcidament i a ell mateix com a una abella. Al final del paràgraf l'abella clava l'agulla al pit de la noia.
En les dues últimes estrofes explica com la noia, que abans dormia tranquil·lament, ara crida i pateix de dolor. Finalment l'abella se'n va i la noia torna a dormir-se amb un somriure una mica desfet.

Espatlla

Darrera aquest poema que aparentment sembla innocent, s'amaga un element que sempre està present, però que mai nombra: el cul d'una dona.
Al primer paràgraf juga amb el contrast del cabell negre i l'espatlla blanca de la noia.
Al segon paràgraf, el poeta ja menciona de manera indirecta el cul de la dona relacionant-lo amb "Quin és el mot més impur per empresonar-lo en el vers?".
En la tercera estrofa descriu com la mirada li va baixant per l'esquena, però que finalment la retira.
Per últim torna a fer referència a "la paraula condemnada" i fa entendre al lector que darrere del poema hi ha una perversió, el cul d'una dona.

Sóller

Aquest poema descriu una situació en la que l'autor vol comunicar la sensació d'aquesta experiència.
En tota la segona estrofa el poeta descriu sensacions tant de comoditat, frescor, sensacions emocionals i físiques.

Història del soldat

Aquest pot ser es un dels poemes més populars de Rosselló-Pòrcel, dedicat a Ramon Nadal. Aquest poema es va publicar dins el llibre pòstum Imitació del foc.
El poema explica com un soldat que viatjava de ciutat en ciutat enamorava a les noies i desprès marxava i elles no tornaven a saber res més d'ell.

En la meva mort (nou full)

Aquest poema el va escriure Rosselló-Pòrcel al 1936 a Madrid. El va escriure en plena guerra civil espanyola i això li va influir en gran manera.
El tema del poema es el sentiment que te de que la guerra s'acabi, que està cansat de la seva vida, està deprimit.
Tot el poema està format per un sol paràgraf d'onze versos amb rima assonant.
El poema està replet de metàfores, com per exemple: domini fosc i tempestat de flama.