Espatlla

Darrera aquest poema que aparentment sembla innocent, s'amaga un element que sempre està present, però que mai nombra: el cul d'una dona.
Al primer paràgraf juga amb el contrast del cabell negre i l'espatlla blanca de la noia.
Al segon paràgraf, el poeta ja menciona de manera indirecta el cul de la dona relacionant-lo amb "Quin és el mot més impur per empresonar-lo en el vers?".
En la tercera estrofa descriu com la mirada li va baixant per l'esquena, però que finalment la retira.
Per últim torna a fer referència a "la paraula condemnada" i fa entendre al lector que darrere del poema hi ha una perversió, el cul d'una dona.