En aquest sonet, l'autor explica com ell, posant-se en la pell d'una abella, pica a una jove.
En el primer paràgraf no diu qui es, només que entra de nit suaument per la finestra.
En la segona estrofa ja presenta a la noia que dorm plàcidament i a ell mateix com a una abella. Al final del paràgraf l'abella clava l'agulla al pit de la noia.
En les dues últimes estrofes explica com la noia, que abans dormia tranquil·lament, ara crida i pateix de dolor. Finalment l'abella se'n va i la noia torna a dormir-se amb un somriure una mica desfet.
No hay comentarios:
Publicar un comentario